Carta | Letras Libres
artículo no publicado

Carta

Lletra

 
(Record de Vermeer)

Brilla suau l'espai del rostre
daurats cabells
els ulls, els ulls no es veuen
certament miren
               trista ristor —sorpresa?—

 
Oberta la finestra et repeteix
i no veuen els teus ulls
llegeixen, sí, paraules invisibles—
               —poc visibles?
la lletra miren i no miren

 
El coll tot blanc
a la vora del verd
               dauradament verd
és la tarda potser ja tard la tarda

Què mires i què veus si mires
amb els ulls invisibles
               ulls absents?
Més bé la tarda, anunci del desig
suau i molt suau el camp el camp
         camp verd verdíssim de la tarda. ~
Març 2003



Carta

 
(Recuerdo de Vermeer)

Suave brilla el espacio del rostro
               cabellos dorados
los ojos, los ojos no se distinguen
miran de cierto
               triste risteza —¿sorpresa?—

 
La ventana, abierta, te repite
y tus ojos no ven
leen, sí, palabras invisibles—
               —¿poco visibles?
miran la carta y no miran

 
El cuello albo del todo
junto al verde
               doradamente verde
es la tarde ya tarde quizá la tarde

¿Qué miras y qué ves si miras
con los ojos invisibles
               ausentes ojos?
La tarde más bien, augurio del deseo
suave y muy suave el campo el campo
       verde verdísimo campo de la tarde. ~

Marzo 2003

— Traducción de Juan Puig